Xuanxue

Els "Set savis de l'arbreda de bambú", representants idealitzats d'aquesta escola

Xuanxue (xinès tradicional: 玄學, xinès simplificat: 玄学, pinyin: XuánxuéWade-Giles: Hsüan-hsüeh, literalment 'estudi dels misteris'), també conegut com a neotaoisme (o neodaoisme) o taoisme tardà,[1][2] va ser una de les escoles centrals del pensament xinès entre els segles iii i VI. Probablement té les seves arrels en idees desenvolupades per membres de l'Acadèmia Jixia (segle iv aC).[3] Els pensadors d'aquesta escola van combinar elements del taoisme i el confucianisme, i van reinterpretar textos filosòfics bàsics com el Yijing, el Daodejing (comentat per Wang Bi) i el Zhuangzi (comentat per Guo Xiang)

  1. Bassa i Marín, Ramon. Educació, ideologia i llibres a la Xina antiga. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012. ISBN 9788447536061. 
  2. Séan Golden, Introducció al pensament xinès, Apunts UAB
  3. Albert Étienne Terrien de Lacouperie. Western Origin of the Early Chinese Civilisation from 2,300 B. C. to 200 A. D. or, Chapters on the Elements Derived from the Old Civilisations of West Asia in the Formation of the Ancient Chinese Culture. Londres: Asher & Co, 1894, p. 147. ISBN 1402192797. 

Developed by StudentB