Yadaves

Per la dinastia Yadava (Iadava) o Seuna, vegeu Dinastia Seuna
Dvaraka, la ciutat antiga dels Yadaves, descrita en una pintura de vers 1600 al Institut Smithsonian

Els Yadaves (literalment, els descendents de Yadu) era una comunitat antiga índia que suposaven ser descendents de Yadu, un rei mític.[1][2] La comunitat estava probablement formada per quatre clans, sent els d'Abhira, Andhaka, Vrishni, i Satvata, tots adoradors de Krixna.[3][4] Són llistats en la literatura índia antiga com els segments del llinatge de Yadu (Yaduvamsha).[5] A diversos èpoques hi ha hagut un nombre de comunitats i dinasties reials del subcontinent indi que han reclamat descendència de l'antic clan Yadava clans i personalitats mítiques yadaves, per això es descriuen com Yadaves.[6][7]

Entre els clans Yadaves esmentats en la literatura índia antiga, els Haihayes es creu que eren descendents de Sahasrajit, fill gran de Yadu[8] i tots els altres clans Yadava, els quals inclouen els Chedis, els Vidarbhes, els Satvates, els Andhakes, els Kukures, els Bhoges, els Vrishnis i els Shainyas, es creu que descendien de Kroshtu o Kroshta, fill més jove de Yadu.[9]

Es pot inferir de la vamshanucharita (genealogia) d'un nombre important de Puranes que els Yadaves s'estenien cap a la regió de l'Aravalli, Gujarat, la vall del Narmada, el nord del Dècan i la vall del Ganges oriental.[10] El Mahabharata i els Puranes esmenten que els Yadus o Yadaves, una confederació comprenent els nombrosos clans, eren els governants de la regió de Mathura.[11] El Mahabharata també es refereix a l'èxode dels Yadaves de Mathura cap a Dvaraka per causa de la pressió dels governants pauraves de Magadha, i probablement també dels Kurus[12]

  1. Williams, Monier. Sanskrit English Dictionary: Etymologically and Philologically Arranged with Special Reference to Cognate Indo-European Languages. Delhi: Motilal Banrsidass, 2005, p. 851. ISBN 978-81-208-3105-6. 
  2. Franklin C. Southworth considera que el mot Yadava podria ser dravídic, amb el significat de "pastor", perquè no té cap etimologia indo-europea coneguda (Southworth, Franklin C. (1995).
  3. Society and religion: from Rugveda to Puranas By Jayant Gadkari, URL((https://books.google.cat/books?id=Zst_7qaatp8C&pg=PA184))
  4. Parlant de les històries puràniques, Hem Chandra Raychaudhuri va utilitzar el terme, clans Yadava per als Andhakes, els Vrishnis i els Kukures (Raychaudhuri, Hemchandra (1972).
  5. Thapar, Romila (1978, reprint 1996). Ancient Indian Social History: Some Interpretations, New Delhi: Orient Longman, ISBN 978-81-250-0808-8, p.223
  6. Forlong, John G. R.. Encyclopedia of Religions. III: N-Z. Nova York: Cosimo Classics, 2008, p. 504. ISBN 978-1-60520-488-8. 
  7. Kosambi, D. D. (1988). The Culture and Civilization of Ancient India in Historical Outline, New Delhi: Vikas Publishng House, ISBN 978-0-7069-4200-2, p.116
  8. Pargiter, F.E. (1972) [1922]. Ancient Indian Historical Tradition, Delhi: Motilal Banarsidass, p.87.
  9. Pargiter, F.E. (1972) [1922]. Ancient Indian Historical Tradition, Delhi: Motilal Banarsidass, pp.102-4.
  10. Thapar, Romila (1978, reprint 1996).
  11. Sircar, D. C.. Studies in the Religious Life of Ancient and Medieval India. Delhi: Motilal Banarsidass, 2008, p. 16. ISBN 978-81-208-2790-5. 
  12. Raychaudhuri, Hemchandra (1972) Political History of Ancient India, Calcutta: University of Calcutta, pp.127-8

Developed by StudentB