Back Yingzao Fashi English Yingzao Fashi Spanish Yingzao Fashi French Yingzao Fashi ID 営造法式 Japanese Yingzao Fashi Portuguese Инцзао Фаши Russian Yingzao Fashi Serbo-Croatian 营造法式 Chinese
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Li Jie (en)  |
| Publicació | 1103 |
| Dades i xifres | |
| Tema | arquitectura |
Yingzao Fashi (en xinès: 營造法式, en pinyin: yíngzàofǎshì, literalment «Tractat sobre Mètodes d'arquitectura o les normes de construcció de l'Estat», és un tractat tècnic sobre arquitectura i artesania escrit per l'autor xinès Li Jie (李 誡; 1065–1110).[1] El text s'emmarca en la direcció d'edificis i construcció a mitjan dinastia Song de la Xina.
Un arquitecte prometedor, va revisar molts tractats més antics en l'arquitectura des de 1097 a 1100. Per 1100, havia acabat la seva obra arquitectònica, que va presentar a l'emperador Zhezong de Song.[2][3] El successor de l'emperador, Huizong de Song, tenia el llibre publicat el 1103 amb la finalitat de proporcionar un conjunt unificat de normes arquitectòniques per a constructors, arquitectes i artesans alfabetitzats, així com per a les agències d'enginyeria del govern central.[2][3][4]
Amb el seu llibre convertit en un èxit notori, Li Jie va ser promogut per Huizong com el director del Palau d'Edificis.[5] A partir de llavors, Li Jie va arribar a ser ben conegut per la seva supervisió en la construcció d'oficines administratives, els apartaments del palau, portes i torres-comportes, el temple ancestral de la Dinastia Song, juntament amb nombrosos temples budistes.[3] El 1145, una segona edició del llibre de Li va ser publicada per Wang Huan.[4] Entre 1222 i 1233, es va publicar una tercera edició. Aquesta edició, publicada a Pingjiang (ara Suzhou), va ser posteriorment copiada en l'Enciclopèdia Iǒnglè i en Siku Quanshu. A més, es van realitzar una sèrie de copies en edicions de biblioteques privades. Una d'aquestes còpies de l'edició Pingjiang va ser redescoberta el 1919 i impresa com a facsímil l'any 1920.