Zinc

Zinc
30Zn
courezincgal·li
-

Zn

Cd
Aspecte
Platejat-grisós



Línies espectrals del zinc
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Zinc, Zn, 30
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 124, d
Pes atòmic estàndard 65,38(2)(4)
Configuració electrònica [Ar] 3d10 4s2
2, 8, 18, 2
Configuració electrònica de Zinc
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
7,14 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
6,57 g·cm−3
Punt de fusió 692,68 K, 419,53 °C
Punt d'ebullició 1.180 K, 907 °C
Entalpia de fusió 7,32 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 123,6 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,470 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 610 670 750 852 990 1.179
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació +2, +1, 0
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,65 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 906,4 kJ·mol−1
2a: 1.733,3 kJ·mol−1
3a: 3.833 kJ·mol−1
Radi atòmic 134 pm
Radi covalent 122±4 pm
Radi de Van der Waals 139 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Zinc té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica diamagnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 59,0 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 116 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 30,2 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (t. a.) (enrotllat) 3.850 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 108 GPa
Mòdul de cisallament 43 GPa
Mòdul de compressibilitat 70 GPa
Coeficient de Poisson 0,25
Duresa de Mohs 2,5
Duresa de Brinell 412 MPa
Nombre CAS 7440-66-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del zinc
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
64Zn 48,6% 64Zn és estable amb 34 neutrons
65Zn sin 243,8 d ε 1,3519 65Cu
γ 1,1155 -
66Zn 27,9% 66Zn és estable amb 36 neutrons
67Zn 4,1% 67Zn és estable amb 37 neutrons
68Zn 18,8% 68Zn és estable amb 38 neutrons
70Zn 0,6% 70Zn és estable amb 40 neutrons
72Zn sin 46,5 h β 0,458 72Ga

El zinc o zenc[nota 1] és l'element químic de símbol Zn i nombre atòmic 30. És un metall de transició de primera fila, al grup 12 de la taula periòdica. El zinc és químicament similar al magnesi, car el seu té una mida similar i el seu únic estat d'oxidació comú és +2. Zinc és el 24è element més abundant de l'escorça de la Terra i té cinc isòtops estables. El mineral de zinc més explotat és l'esfalerita, o sulfur de zinc; els dipòsits explotables més grans es troben a Austràlia, el Canadà i els Estats Units. La producció de zinc inclou la flotació del mineral, la torrefacció l'extracció final mitjançant l'ús d'electricitat.

El llautó, un aliatge de coure i zinc, ha estat utilitzat com a mínim des del segle x aC. No es produí metall de zinc impur a gran escala fins al segle xiii a l'Índia, mentre que el metall romangué desconegut a Europa fins a la fi del segle xvi. Els alquimistes cremaven zinc a l'aire per formar el que anomenaven «llana filosofal» o «neu blanca». L'element fou batejat probablement per l'alquimista Paracels a partir del mot alemany Zinke. Se sol atribuir al químic alemany Andreas Sigismund Marggraf el descobriment del zinc metàl·lic pur en un experiment del 1746. El 1800, el treball de Luigi Galvani i Alessandro Volta ja havia revelat les propietats electroquímiques del zinc. El zincatge resistent a la corrosió de l'acer és l'ús principal del zinc. Altres usos són per bateries o aliatges, com ara el llautó. S'utilitzen habitualment una sèrie de compostos de zinc, com ara el clorur de zinc (en desodorants) i el metilzinc o el dietilzinc al laboratori orgànic.

El zinc és un mineral essencial "d'excepcional importància biològica i per la salut pública".[1] La deficiència de zinc afecta uns 2.000 milions de persones als països en desenvolupament, i està associada amb moltes malalties. En els infants causa un creixement alentit, una maduració sexual retardada, susceptibilitat a les infeccions i diarrea, contribuint a la mort d'uns 800.000 infants arreu del món cada any.[1] Els enzims amb un àtom de zinc al centre reactiu són comuns en la bioquímica, com per exemple l'alcohol deshidrogenasa en els humans. Un consum excessiu de zinc pot provocar atàxia, letargia i deficiència de coure.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

  1. 1,0 1,1 Hambidge, K. M. and Krebs, N. F. «Zinc deficiency: a special challenge». J. Nutr., 137, 4, Abril 2007, pàg. 1101–5. PMID: 17374687.

Developed by StudentB