Alquimia

L'alquimia (adaptacion de l'arab: الكيمياء, al-kīmiyāﺀ, el meteis manlevat al grèc ancian: χημεία o χημία) es un domeni que compren un ensems de practicas e especulacions ligadas mai que mai a la transmutacion des metals. Un dels objectius màgers de l'alquimia es la realizacion de la pèira filosofala que podriá permetre la transmutacion dels metals, subretot los mens presats, en metal de valor coma l'argent o mai que mai l'aur.

Una de las autras tòcas tradicionalas d'aquesta art es la recerca de la panacèa (una medecina universala) e la prolongacion de la vida gràcias a un elixir de longa vida. La practica de l'alquimia e de las teorias de la matèria que s'i fondamenta dessús, son sovent acompanhadas, particularament a partir de la Renaissença, d'especulacions filosoficas, misticas o mai esperitalas.

De practicas que se podián considerar alquimicas existissián ja en China tre lo sègle IV, e son atestadas en Índia tre lo sègle VI. L'alquimia occidentala, aparentament, seriá venguda d'Egipte entre -100 (amb Bolos de Mendès) e 300 (amb Zosim de Panopòlis). Puèi se desvolopèt dins lo mond arab abans d'arribar en Euròpa durant l'Edat Mejana. Fins a la fin del sègle XVII los mots alquimia e quimia èran quasiment de sinonims e se podián emplegar indiferentament. Foguèt sonque durant lo sègle XVIII que se crèet una distincion entre totes dos, e que l'alquimia coneguèt una passa de declin, sens desaparéisser completament pr'aquò, mentre que la quimia modèrna comencèt a s'impausar a partir del trabalh de Lavoisier.