Islam

L'islam (AFI: /ˈizlam/; en arabi: الإسلام^?, Islām) es una religion abraamica s'apiejant sul dògma del monoteïsme absolut (l'adoracion del Dieu unic sens li atribuir pas cap associat) e prenent sa font dins l'Alcoran, considerat coma lo recuèlh de la paraula de Dieu (en arabi: الله^?, Allah, "Allà") revelada a Maomet, proclamat per aqueles qu'aderisson a l'islam coma essent lo darrièr profèta de Dieu^[1], al sègle VII en Arabia. Un adèpte de l'islam se nomena un musulman. L'islam revendica per fondament e ensenhament màger le tawhid (monoteïsme, unicitat e indivisibilitat), es a dire lo monoteïsme mai epurat.^{[Nòta 1]} ont lo culte es vodat sonque a Dieu, sens li atribuir pas cap filh^{[Nòta 2]}

Los musulmans creson que Dieu es un e incomparable^{[Nòta 3],[2]} e que la tòca de l'existéncia es d'adorar Dieu^{[Nòta 4]}. Los musulmans creson tanben que l'islam es la version complèta e universala d'una fe primordiala que foguèt revelada mai d'un còp pel passat mejans los profètas, coma Adam, Noè, Abraam, Moïses e Jèsus.^{[Nòta 5],[3]} Atal, se presenta coma un retorn sus la dralha d'Abraam (nomenat, en arab, Ibraim pels musulmans) del punt de vista de la cresença, l'Alcoran lo definissant coma essent l'escandilh-pè, la lèga de la Kaaba, lo mila d'Abraham (mila ta Ibraim),^[4],[5],[6] es a dire una somission exclusiva a la volontat d'Allà. ^[7],[8],[9]

L'Alcoran reconeis l'origina divina de l'ensems dels libres sagrat del judaïsme e del cristianisme,^{[Nòta 6]} tot estimant que serián, dins lors interpretacions actualas, lo resultat d'una falsificacion parciala^{[Nòta 7]} : lo Suhuf-i-Ibrahim (los Fulhets d'Abraham), la Tawrat (lo Pentateuc o la Torah), lo Zabur de David e Salomon (identificat al Libre dels Psalmes) e l'Injil (l'Evangili).

En mai l'Alcoran, la majoritat de musulmans se referisson e de transmissions de paraulas, actes e aprovacions de Maomet, recits nomenat adiths, per l'establiment de règlas juridicas (fiqh) permetent la compreneson e l'acompliment de las adoracions del musulman al quotidian. Las diferentas brancas de l'islam ne s'acòrdan pas sus las compilacions dels adiths de gardar coma autentics. L'Alcoran e los adiths dichs «recevables» son doas de las quatre fonts de la lei islamica, la charia, las doas autras essent l'unanimitat (ijma’) e l'analogia (qiyas).

En 2010, lo nombre de musulmans pel monde es estimat a 1,6 miliard, siá 23,4 % de la populacion mondiala,^[10] çò que fa de l'islam la segonda religion del mond après lo cristianisme e davant l'indoïsme. Es, cronologicament parlant, lo tresen grand corrent monoteista de la familha de las religions abraamicas, après lo judaïsme e lo cristianisme amb que possedís un cert nombre d'elements comuns.

L’islam se destria en diferents corrents, que los principals son lo sunnisme, que representa entre 80 e 85 % dels musulmans,^[11] e lo chiisme, encontrat subretot en Iraq e en Iran.

1. ↑ Chebel, Malek. Dictionnaire des symboles musulman. Edition Albin Michel, 1995, p. 4. 
2. ↑ «PBS - Islam: Empire of Faith - Faith - God». www.pbs.org. [Consulta: 2 de genièr de 2016]
3. ↑ «PBS - Islam: Empire of Faith - Faith - People of the Book» (en anglés). www.pbs.org.
4. ↑ «La religion de Moamed seguís aquela d' Abraham» p. 128.
5. ↑ «Cossí Abraam auriá podut èsser un "musulman", alara que l'Alcoran èra pas encara revelat a son epòca?».
6. ↑ «Millat-e-Ibrahim: the way of Prophet Abraham» (URL archivat) (en anglés).
7. ↑ Sorata 2, verset 135.
8. ↑ Sorata 3, verset 67.
9. ↑ Sorata 6, verset 161.
10. ↑ «The Pew Forum - The Future of the Global Muslim Population». pewforum.org.
11. ↑ Ahmed Nezar Kobeisy,. «Counseling American Muslims : understanding the faith and helping the people» (en anglés) p. 40.

Error de citacion : La balisa <ref> existís per un grop nomenat « Nòta », mas cap de balisa <references group="Nòta"/> correspondenta pas trobada