La dendrocronologia (del grec antic δένδρον, dendron, 'arbre', χρόνος, khronos, 'temps' i λογία-, -logia, 'ciència'), és una tècnica que permet la datació (en anys) de restes carbonitzades de fusta i de mostres d'arbres vius a partir de l'anàlisi de creixement dels anells dels arbres.[1] L'amplada dels anells varia segons: L'edat: a mesura que augmenta l'edat de l'arbre, els anells disminueixen la seva amplada, el clima: durant la vida dels arbres, es forma un registre anual que reflecteix les condicions climàtiques en les quals l'arbre ha crescut. Aquesta tècnica va ser inicialment desenvolupada durant el segle XX per A. E. Douglass, fundador del Laboratory of Tree-Ring Research (Laboratori d'Investigació dels anells dels arbres) a la Universitat d'Arizona. Gràcies a aquesta, és possible datar de manera exacta l'edat de la fusta.