Estaments

Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna. Al llarg del temps i llocs es van desenvolupar diferents sistemes per classificar els membres de la societat en estaments. Aquesta forma d'organització social característica de l'antic règim, es coneix com societat estamental.

El sistema més conegut és el francès de l'anomenat Ancien Régime (Antic Règim), un sistema de tres estaments existent fins a la Revolució Francesa (1789-1799). La monarquia incloïa el rei i la reina, mentre que el sistema estamental estava format per clergues (el primer estament), nobles (segon estament), camperols i burgesos (tercer estament). En algunes regions, especialment a Escandinàvia i Rússia, els burgesos (la classe mercant urbana) i els comuns rurals es van dividir en estaments separats, creant un sistema de quatre estaments amb els comuns rurals en el darrer esgraó: el quart estat. A més, els pobres no propietaris podien quedar fora dels estaments, deixant-los sense drets polítics. A Anglaterra, va evolucionar un sistema de dos estaments que combinava noblesa i clergat en un estament senyorial junt amb un de "comuns" com a segon. Aquest sistema va produir les dues cambres del parlament, la Cambra dels Comuns i la Cambra dels Lords. Al sud d'Alemanya, es va utilitzar un sistema de tres estaments entre noblesa (prínceps i alt clergat), cavallers i burgesos. A Escòcia, els tres estaments eren el clergat, la noblesa i la burgesia, representant aquesta darrera tant la classe mitjana com la baixa. Els estaments hi formaven el parlament escocès. Al Principat de Catalunya, les arrels de la institució parlamentària a Catalunya fou l’organització en els Tres Braços: el "braç militar" amb representants de la noblesa feudal, el "braç eclesiàstic" amb representants de la jerarquia religiosa i el braç reial (o braç popular) amb representants dels municipis lliures sota privilegi reial.

Avui dia, els termes tres estaments o estats de vegades es poden reinterpretar per referir-se a la moderna separació de poders dels estats en el poder legislatiu, executiu i judicial. A més, el terme modern del quart poder sol referir-se a forces fora de l'estructura de poder establerta (evocant els sistemes medievals dels tres estaments), habitualment fent referència a la premsa o als mitjans independents. Històricament, a l’Europa del Nord i de l’Est, el quart era una divisió del tercer estament, i podia estar format per plebeus rurals.