Gadolinita-(Y)

Gadolinita-(Y)
Gadolinita-(Y) procedent d'Ytterbi (Suècia)
Fórmula química	Y₂Fe2+Be₂Si₂O10
Epònim	gadolinita, Johan Gadolin i itri
Localitat tipus	Ytterby, Resarö, Vaxholm, Uppland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AJ.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AJ.20
Dana	54.2.1b.3
Heys	14.3.23
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10Å; b = 7,565(2) Å; c = 4,768(1) Å; β = 90,31(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	negre, negre verdós, marró
Fractura	desagregable, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6,5 a 7
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	verd grisenc
Diafanitat	opaca
Densitat	4,36 a 4,77 g/cm³ (mesurada); 4,41 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,770 nβ = 1,790 nγ = 1,820
Birefringència	δ = 0,050
Angle 2V	mesurat: 85°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Gad-Y
Referències	[1]

La gadolinita-(Y), ytterbita^[2] o yttrita^[3] és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la gadolinita-datolita. Aquest mineral va rebre el seu nom l'any 1800 en honor de Johan Gadolin, mineralogista i químic finès que va aïllar per primera vegada un òxid d'itri a partir d'aquest mineral en 1792. El sufix -(Y) és a conseqüència de la dominància de l'itri en la composició química. Sovint és lleugerament radioactiva degut a les traces d'urani i tori. Sovint és d'origen metamíctic. És l'anàleg d'itri de la gadolinita-(Ce) i la gadolinita-(Nd); i és complicat distingir-la de la hingganita-(Y).^[1]