Guitarra

Guitarra

Tipus	llaüt de caixa de coll pinçat i long, thin object (en)
Classificació Hornbostel-Sachs	321.322-5-6
Tessitura
Mostra d'àudio
Professió artística	guitarrista
Instruments relacionats	Viola de mà Llaüt Guitarra elèctrica
Intèrprets destacats	Guitarristes
Constructors	Lutiers
Vegeu també	Caixa de ressonància Batedor Cordal Claviller Pont Tapa harmònica Trast Roseta Celleta Cordal

La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès^[1]) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llaüt àrab. És possible que la unió de la cítara i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.

A mitjans del segle xiv apareix esmentada a la cort del príncep Joan (nascut el 1350).^[2][3] Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular. El primer tractat de guitarra aparegué el 1586 i fou obra del català Joan Carles Amat. El segle xvii fou un període de decadència, i no és fins ben entrat el segle xviii que Miguel Garcia (conegut com el Pare Basili) la introduí en els ambients aristocràtics. Entre els seus deixebles es destaquen Ferran Sor i Dionisio Aguado; a Itàlia fou cultivada per Mauro Giuliani (1781-1828) i a Madrid, per Boccherini. El fundador de l'escola moderna fou Francesc Tàrrega. Altres virtuosos catalans del segle xx són Miquel Llobet, Daniel Forteza, Emili Pujol, Alfred Romea i Gracià Tarragó.^[4]