En processament d'imatges, gràfics per ordinador i fotografia, HDR —acrònim de l'expressió anglesa high dynamic range— són un conjunt de tècniques que permeten un millor rang dinàmic de luminàncies entre les zones més clares i les més fosques d'una imatge del que les tècniques d'imatge digital estàndard o mètodes fotogràfics convencionals poden oferir. La fotografia d'alt rang dinàmic permet obtenir imatges més d'acord amb les visualitzades per l'ull humà, el qual, quan observa el món que ens envolta, és capaç de distingir detalls en zones amb una diferència d'il·luminació molt superior a la suportada per altres formats com la pel·lícula o els formats d'imatges comprimides.
Aquest rang dinàmic més extens permet a les imatges HDR representar amb més exactitud l'extens rang de nivells d'intensitat trobats en escenes reals, que van des de la llum solar directa fins a la feble llum de les estrelles. [1]
Els dos principals orígens de les imatges HDR són el renderització per ordinador i la barreja de múltiples fotografies, que al seu torn són conegudes com a fotografies de baix rang dinàmic (BRD),[2] també anomenades de rang dinàmic estàndard (RDE).[3]
Les tècniques de mapatge tonal (mapatge de tons), que redueixen tot el contrast per facilitar que dispositius amb menys rang dinàmic mostrin imatges HDR, poden aplicar-se per produir imatges conservant o exagerant el contrast localment per realitzar un efecte artístic.