Hindi

No s'ha de confondre amb indi.

Hindi

हिन्दी
Altres noms	Hindi-urdú o hindustaní
Tipus	nivells de parla, llengua i llengua viva
Ús
Parlants	480 milions
Parlants nadius	182 milions (2019 )
Rànquing	4
Oficial a	Índia
Autòcton de	sud d'Àsia
Estat	Índia Sud-àfrica (~900.000) Maurici (~700.000) Bangladesh (~350.000) altres països
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals llengües hindi occidentals hindustànic
Característiques
Sistema d'escriptura	devanagari
Institució de normalització	Central Hindi Directorate
Codis
ISO 639-1	hi
ISO 639-2	hin
ISO 639-3	hin
SIL	hin
Glottolog	hind1269
Linguasphere	59-AAF-qf
Ethnologue	hin
ASCL	5203
IETF	hi

L'hindi (हिन्दी) és una llengua indoària^[1] derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals. L'hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de l'Índia. L'hindi modern deriva de l'hindvi, un dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l'urdú (virtualment idèntic a l'hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa), emergí com una mena de lingua franca del nord de l'Índia, anomenada kharīboli, és a dir, 'llengua pura'. Té dues variants principals, l'oriental i l'occidental, situades globalment a dins i al voltant d'Uttar Pradesh. L'hindi oriental comprèn tres dialectes principals: el chattisgarhi, el bagheli i l'awadhi (a Oudh). L'hindi occidental es divideix en braj, kanauji, bundeli i bangara, parlat a la vora del Delhi, i els dialectes meerut, rohil, kaud i amtala.^[2]

Tal com es defineix en la constitució de l'Índia, l'hindi és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.^[3] L'hindi oficial és sovint descrit com un hindi estàndard i, juntament amb l'anglès, és utilitzat per a l'administració del govern central.^[4][5] L'hindi estàndard o hindustani és també una de les llengües oficials de Fiji.

L'hindi és el segon idioma més parlat al món, després del mandarí. El parlen com a primera llengua entre 500 i 680 milions (2008) de persones. 258 milions de "no urdu Khari Boli" i 400 milions de parlants d'hindi, segons les dades del cens de 2001 de l'Índia, i fent un ajustament al creixement de la població fins al 2008. Com a segona llengua, hi ha entre 120 i 225 milions de parlants (1999) entre els no nadius de l'hindi estàndard, i els de l'hindi estàndard més l'urdú, segons SIL Ethnologue.^[6]