Mercuri (element)

Mercuri
80Hg
ormercurital·li
Cd

Hg

Cn
Aspecte
Platejat

Línies espectrals del mercuri
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Mercuri, Hg, 80
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 126, d
Pes atòmic estàndard 200,59(2)
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d10 6s2
2, 8, 18, 32, 18, 2
Configuració electrònica de Mercuri
Propietats físiques
Fase Líquid
Densitat
(prop de la t. a.)
13,534 g·cm−3
Punt de fusió 234,32 K, −38,83 °C
Punt d'ebullició 629,88 K, 356,73 °C
Punt crític 1.750 K, 172,00 MPa
Entalpia de fusió 2,29 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 59,11 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,983 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 315 350 393 449 523 629
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 2 (mercúric), 1 (mercurós)
(òxid bàsic feble)
Electronegativitat 2,00 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 1.007,1 kJ·mol−1
2a: 1.810 kJ·mol−1
3a: 3.300 kJ·mol−1
Radi atòmic 151 pm
Radi covalent 132±5 pm
Radi de Van der Waals 155 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Romboèdrica
Mercuri té una estructura cristal·lina romboèdrica
Ordenació magnètica Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (25 °C) 961nΩ·m
Conductivitat tèrmica 8,30 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 60,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (líquid. 20 °C) 1.451,4 m·s−1
Nombre CAS 7439-97-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del mercuri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
194Hg sin 444 a ε 0,040 194Au
195Hg sin 9,9 h ε 1,510 195Au
196Hg 0,15% >2,5×1018 a α 2,0273 192Pt
β+β+ 0,8197 196Pt
197Hg sin 64,14 h ε 0,600 197Au
198Hg 9,97% 198Hg és estable amb 118 neutrons
199Hg 16,87% 199Hg és estable amb 119 neutrons
200Hg 23,1% 200Hg és estable amb 120 neutrons
201Hg 13,18% 201Hg és estable amb 121 neutrons
202Hg 29,86% 202Hg és estable amb 122 neutrons
203Hg sin 46,612 d β 0,492 203Tl
204Hg 6,87% 204Hg és estable amb 124 neutrons

El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80. Té un nombre màssic de 201, és a dir, el seu nucli conté 80 protons i 121 neutrons. És un metall que es presenta en forma líquida[2] i pertany als metalls de transició. Se'l coneix igualment com a argent viu[3] i hidrargir.[4] El seu nom i símbol químic, Hg, procedeixen del llatí hydrargyrum, és a dir, argent líquid, el seu nom i símbol fan referència al seu aspecte argentat i a la seva forma líquida[5]. El nom llatí prové del grec ὑδράργυρος (hidràrgiros), dels mots hidro, que vol dir ‘aigua’, i argiros, ‘argent’.

El mercuri apareix en dipòsits a tot el món, principalment com a cinabri (sulfur de mercuri). El pigment vermell denominat vermelló s'obté triturant cinabri natural o sulfur de mercuri obtingut per síntesi.

El mercuri s'usa en termòmetres, baròmetres, manòmetres, esfigmomanòmetres, alguns tipus de vàlvules com les bombes de buit, els interruptors de mercuri, les làmpades fluorescents i altres dispositius, malgrat que la preocupació sobre la toxicitat de l'element ha portat els termòmetres i tensiómetres de mercuri a ser eliminats en gran manera en entorns clínics en favor d'altres alternatives, com els termòmetres de vidre que utilitzen alcohol o galinstà, els termistors o els instruments electrònics basats en el mesurament de la radiació infraroja. De la mateixa manera, manòmetres mecànics i sensors de calibradors de tensió electrònics han substituït els esfigmomanòmetres de mercuri. El mercuri es manté en ús en aplicacions d'investigació científica i en amalgames odontològiques, encara utilitzades en alguns països. També s'utilitza en els llums fluorescents, en què l'electricitat que travessa un llum que conté vapor de mercuri a baixa pressió produeix radiació ultraviolada d'ona curta, que al seu torn provoca la fluorescència del fòsfor que recobreix el tub, produint llum visible.

L'enverinament per mercuri pot resultar de l'exposició a les formes solubles en aigua del mercuri (com el clorur mercúric o el metilmercuri), per la inhalació de vapor de mercuri, o per la ingestió de qualsevol de les formes.

  1. "Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds" a Lide, D. R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a edició. CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5. 
  2. «mercuri». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «argent». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «hidrargir». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Newton, 2010, p. 341.

Developed by StudentB