Secularisme

No s'ha de confondre amb secularitat.

El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.^[1] En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu,^[2] i que propugna la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).^[3][4]

Com a filosofia, el laïcisme pretén interpretar la vida a partir de principis derivats únicament del món material, sense recórrer a la religió. Desplaça el focus de la religió cap a les preocupacions "temporals" i materials.^[5]

Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models francès, turc i anglosaxó, però també hi ha models a l'Índia,^[6] on l'èmfasi està més en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separació de poders en general. Els propòsits i arguments en suport del secularisme varien àmpliament, des d'asseveracions que és un element crucial de la modernització, fins que la religió i els valors tradicionals són endarrerits i divisius, o fins a l'afirmació que és l'únic garant de l'exercici religiós lliure.