Back مركزية ذكورية Arabic Androsentrizm Azerbaijani Androsentrismo BCL Андрацэнтрызм Byelorussian Androcentrismus Czech Androzentrismus German Androcentrism English Vircentrismo Esperanto Androcentrismo Spanish Androzentrismo Basque

Androcentrisme

Després que a l'Europa medieval es considerés Déu com el centre del món, a partir del renaixement el centre era l'home, i aquesta idea no incloïa les dones.

L'androcentrisme és la visió del món i de la cultura centrada en el punt de vista masculí. Posa l’home com a centre o protagonista de la història, en detriment de les dones, la importància de les quals es minimitza, invisibilitza o no es pren en consideració.[1] Considera l'home com el centre i la mesura del món.[2] Està relacionat amb l'universalisme masculí. Emmarca les capacitats de l'ésser masculí com motor individual i universal de l'esdevenir humà. Considera, doncs, el moment o configuració de la ment masculina clàssica, com referent universal en oposició a l'immòbil, a l'immutable, a l'estàtic. L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experiència i les representacions que no han estat escrites des de la ment de l'home sinó per dones. La dona, si existeix, ho fa únicament en relació amb algun home o com a objecte per a aquests.

La paraula androcentrisme[3] prové del grec antic ανδρο, andro--> home, mascle i χεντρον, kentron, centre. La pròpia visió androcèntrica del món confon androcentrisme amb antropocentrisme i home amb ésser humà.

El terme va començar a ser utilitzat en el debat científic iniciat per Charlotte Perkins Gilman a començaments del segle xx al seu assaig The Man-Made World; or, Our Androcentric Culture (1911)[4] on va fer una profunda descripció de les pràctiques androcèntriques, així com de les conseqüències que tot aquest sistema de dominació ocasionava a les dones. Aquesta obra ha sigut traduïda al català com El Món de l'home o La nostra cultura androcèntrica al 2017.[5]

Així, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxi societària on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades complementàries.

Les persones deixen de ser totes iguals i una part de la població (els homes) s'apropia de la governança sobre la resta de persones (dones i nenes) i expropia la seva autoritat i la seva independència com a individus lliures, passant a ser una classe de segona supeditada als arbitris i decisions del grup dominant, com un grup colonitzat.

  1. ↑ Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
  2. ↑ Androcentrisme Arxivat 2017-07-06 a Wayback Machine. Tallers per la igualtat, Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones, Universitat de Lleida (català)
  3. ↑ Sau, Victoria. Diccionario ideológico feminista (en en castellà). (II vols.). Barcelona: Icària, 2000. ISBN 8474260728. 
  4. ↑ «The Man-Made World; Or, Our Androcentric Culture» (en anglés). Internet Archive online. [Consulta: 16 octubre 2018].
  5. ↑ Gilman, Charlotte Perkins. El Món de l'home, o, La nostra cultura androcèntrica. Traducció de Maite Coll Mariné ; Pròleg de Rodrigo Andrés. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2017. ISBN 9788417082147. 

Developed by StudentB